LAVICENTE HANDMADE complementos mujer textil cardona callús
La Vicente
CUBA
Pot sonar molt típic i tòpic però viatjar a aquesta illa m'ha canviat moltes coses de la manera d'intentar entendre la vida.
Només arribar a l'aeroport de Cuba, em vaig sentir com a casa.
Com a casa pel caliu de la gent, tenia la sensació de conèixer a tothom i de que tothom ens conegués.
Tots estaven disposats a donar-te un cop de mà.
A la tarda fan campeonats de "caniques" però vaig descobrir que tenen una mafia montada.
Al matí ens vam trobar un grupet de nens jugant i vaig voler jugar amb ells. Me'n van regalar dues per poder jugar (sabien que perdria).
El joc consisteix en tocar al màxim de caniques amb la que tu tires, les que toques passen a ser teves. Fins aquí tot correcte.
Els nens de 16 anys juguen contra els de 10, els de 10 contra els de 8 i així successivament... El secret es jugar amb qui saps que guanyaràs.
Total, que al final es venen les "caniques" als adults del campeonat de la tarda... jaja
La gent està al carrer fent RES. A partir de les sis de la tarda ja hi son amb l'ampolla de ron.
Si aneu a Cuba, siusplau, feu vida de cubans. La màgia del país és la gent. Dormiu a cases de gent d'allà i sortiu al vespre a seure al carrer. Espereu 5 segons i estareu envoltats de cubans.
No vaig veure CAP turista parlant amb la gent d'allà. Fins i tot un noi cubà, em va demanar on era la farmàcia que havien obert nova... es pensava que era cubana.. jaja No tingueu por de res ni de ningú, és dels països on m'he sentit més segura.
Si que és veritat que la gent demana molt, roba, productes de neteja personal... però si no els hi pots donar, no s'enfaden i seguiran sent els teus "amics".
Explica'ls coses del teu país. A la Susa li vem explicar els castellers i flipava.
Aquests nens eren els nostres veïns.
Un volia ser taxista com el seu pare, l'altre volia marxar a viure a Miami quan tingués 18 anys, l'altra volia ser professora i un estava ben preocupat perquè haviem passat per sobre del "Triángulo de las Bermudas", y en la escuela le han dicho que eso se traga a la gente" i els hi anava dient als seus amics: -"Lo véis como no os tenéis que creer todo lo que nos dicen en el cole!, nuestros amigos de Barcelona han pasado por ahí y volverán a pasar para volver a su casa."
Els altres nens ja estaven jugant a futbol amb un tetrabrik que hi havia pel terra, mal de cap els hi feia el triángulo....
Molts no han sortit mai de l'Habana, els hi ensanyava fotos d'on haviem anat i flipaven. La càmera els hi encantava i tots volien fer fotos, els hi feia molt riure veure's allà dins capturats jaja
Van veure la foto d'aquest nen (el vaig conèixer jugant a caniques, estava enfadat perquè les havia perdut totes). Em van dir que el coneixien, que era un "sin vacunar", primer vaig riure molt per com ho van dir i després vaig demanar què volia dir "un sin vacunar".
Resulta que és un nen que la seva mare el va abandonar i que vivia amb la seva àvia, tot el dia estava al carrer i no feia cas de ningú. Per això és un "sin vacunar".
A Cuba, els nens tenen molt respecte pels seus pares i per les persones més grans. Si més no, tots els que vam conèixer nosaltres.
Algú es va passar amb el ron...
La Susa era la nostra veïna, vivia amb els seus fills bessons de 8 anys la seva filla de 25 anys i la seva néta de 6 anys. Tenien una casa d'uns 40m2 que queia a trossos, plena de goteres i vivien gràcies a "la cartilla de racionamiento". Tant sí com no, ens havia de convidar a un arroz con frijoles negros.
Per ella, una vida plena és que els seus fills puguin estudiar, tinguin salut i poder-nos convidar a un plat d'arroz con frijoles.
Com que no tenen res a perdre, t'ho donen tot, i això et fa pensar com ens torna d'egoistes el capitalisme.
A l'Habana són bastant marranots.
Aquí hi viuen famílies
La música i el ball formen part de Cuba. Els músics toquen amb instruments fets pols, cordes del material que han trobat, parxes i baquetes que s'han apanyat ells.... i els hi sona i camina tot que flipes.
Un músic fent dos concerts al dia de 3 hores cobra uns 6€ al mes.
Al mercat sempre hi ha fruita, però la carn i el peix no sempre en poden comprar. Al costat de casa teniem una peixateria i només la vam veure amb peix l'últim dia.
La carn la maten segons demanda. Si veuen que a les 10h del matí ja no els hi queda porc, en maten un altre.
La vida dels guajiros, els campesinos de Cuba, va a un altre nivell.
Homes de 80 anys, que sembla que en tinguin 60 corrent darrera de 10 vaques, cultivant "tabaco",fumant. Cada dia de la seva vida, desde els 11 anys, amb el tabaco a la boca.
Us aconsello que feu aquesta excursió caminant, sense rutes organitzades, parlant amb gent d'allà perquè us hi acompanyi.
Són 3-4 hores caminant sota un sol de mil dimonis, sense ni una ombra però val molt més la pena que pujar-te al caball i anar a "la fàbrica de puros".
Parlar amb els campesinos, que et puguin explicar què hi ha darrera un tabaco, les "màfies" que mou un puro i tota una vida al camp no té preu.
Poder menjar a casa d'una família el camp, amb productes 100% ecològics de veritat, és una experiència magnífica.
Viñales
Ropa vieja.
Chips fets amb verdura.
Molta fruita.
Aigua de embotellada per nosaltres.
Un cafè potent.
Un dels motius pels que tornaria a cuba és per tornar a menjar així de bé.
Pasión de Gavilanes
Si voleu anar a Cuba, aviseu-me, tot el món del tabaco us l'explicarà molt millor ell que jo.
Quan tenia una estona lliure tocava la guitarra i estava preocupat per si la futura generació voldria seguir el negoci.
Explicava que era una feina dura, però semblava un tiu molt feliç i enamorat del que feia.
Pots bussejar a un preu MOLT raonable, t'expliquen tot el funcionament en mitja horeta al garatge d'un home i "pa'l agua patos" amb un traje foradat i recosit per tot arreu i unes bombones netejades a la banyera del seu garatge.
Si ho feu desde playa larga podeu arribar a una barca enfonsat durant l'enfrontament de l'any 1961 a la Bahía de Cochinos.
El peugot del Raulito (el taxista que ens va acompanyar sempre) és de l'any 98 i el podia vendre per uns 60.000€
Abans de tornar, passeu un dia més per l'Habana que sempre us quedareu amb ganes de més.
Sobre la política de Cuba, podeu preguntar a tothom, hi ha moltes opinions diferents.
Els nens agraeixen a Fidel poder anar a l'escola, els adults fan mil xanxullos per poder tirar el seu negoci endavant sense que passi a ser del govern, també n'hi ha que adoren a Fidel i li agraeixen tot el que tenen.
Però tots diuen el mateix: LA CULPA ÉS DE LOS GRINGOS.
Si tens ganes de saber de Cuba, vols anar-hi i t'agradaria que t'expliqués on anar a dormir, menjar, etc... podem quedar per fer un cafè i t'explico encantada.